Pau Masó

És Wembley?

Ja hi som. Ja hi hem arribat. Wembley torna a tenyir-se de blaugrana. Tornarem a tenir una nit màgica, una nit que passarà a la història. El 28 de maig Londres serà la capital blaugrana, Wembley tornarà a ser l’escenari dels somnis.

Barça 1-1 Madrid. El partit d’ahir va significar moltes coses. En primer lloc vam demostrar el que som i el que volem seguir sent: un equip que vol jugar a futbol per fer gaudir als seus fidels seguidors. En segon lloc vam poder parlar al camp amb el nostre rival, cara a cara, i no fent-ho des de la sala de premsa. En tercer lloc vam deixar quatre clàssic enrere que passaran a la història; potser no tornarà passar, però ha quedat clar que un dels dos equips vol jugar a futbol mentre que l’altre vol destruir-lo, no cal dir noms. En una quarta posició cal destacar el cambi que va tenir lloc al minut 91, Puyol per Abidal. El francès va tornar a jugar després de superar un tumor, i el Camp Nou es va ensorrar en el moment en què va sortir al terreny de joc. Esperem que l’homenatge que tot l’estadi li va fer al nostre “Abi” serveixi per totes aquelles persones que també estan o han estat malalts de càncer i no surten per la televisió. Per últim i no menys important, cal destacar un fet molt significatiu: la rodona feta pels propis jugadors al mig del camp al finalitzar el match; va ser símbol d’unió, de passió, d’alegria, de sentiment, d’haver fet la feina ven feta.


Wembley ja torna a ser aquí. Després de tres Champions, després de tres finals, després de 19 anys,després de 6935 dies, 166440 hores i 9986400 minuts tornem a Wembley, allà on va començar tot.

Crònica del gran partit

EL PARTIT DE LES ESTRELLES ESTRELLADES

Els nervis estaven posats, les dues aficions afòniques, l’herba una mica alta per baixa d’última hora del jardiner, totes les càmeres apunt per fotografiar i retransmetre el partit del segle. Abans del començament del partit hi va haver un homenatge a l’avi Ima, ex jugador de tots dos equips.

Els primers minuts tot estava igualat, les dues defenses estaven molt ven col·locades, les línies estaven molt juntes i no hi havien espais. El Topotamadre buscava forats i intentava penjar pilotes a l’àrea buscant el cap del de Mata, que semblava tenir el cap en algun altre lloc. El Fiti Forever Alone, s’anava tancant en veure les arribades de l’equip rival a mà de la Núria GP que utilitzant la seva velocitat trancava tots els esquemes de la defensa rival. No podem deixar de parlar de les desmarcades de la Maria de Souza, que juntament amb Uri i Núria formaven un atac letal.

A l’altre banda de camp la davantera de l’equip del Fiti Forever Alone es posava morena al no veure arribar cap pilota i les poques que arribaven eren atrapades per un fabulós guarda porteries d’Arenys, que pocs minuts abans de començar al partit havia confirmat la seva titularitat després de setmanes lesionat.

S’arribava a la mitja part amb dos a dos al marcador. Els equips ja estaven rodats i les aficions volien veure més espectacle. És per això que el jove porter Massip va deixar la portaria per anar a l’atac. D’aquesta manera l’equip Topotamadre quedava de la següent forma: Maria de souza a la porteria; el “tiburón” Esteve a l’eix de la defensa juntament amb el veterà Lluis Ribellinos; el mig camp ocupat per Núria GP i Elisendinha; i una davantera estel·lar formada per Massip i Uri a les bandes i el Pive en punta d’atac.

La segona part va ser clarament de color groc, els atacs eren continus en l’àrea del Fiti Forever Alone que aprofitava per atacar a les contres i amb això aconseguí posar-se per davant del marcador. Però el Topotamadre no es va donar per vençut i va arribar el hat-trick de Matagol després d’una assistència del Pive Massó posant altre vegades les taules al marcador.

L’ intensitat del match es notava i alguns jugadors van haver de ser atesos alguns moments pels serveis mèdics de les instal·lacions del mediterrani Can Solà. Tot i això la davantera del Topotamadre no va necessitar ajuda per seguir marcant; un gol de Massip i un altre als últims minuts de Masó van sentenciar el partit amb una maneta que va fer molt de mal a l’equip de Fiti.

Quin cap de setmana!

Casa de colònies, 40€. Benzina i peatges, 8€. Cerveses, Vodka, Rom Negrita i refrescos, 5€. Passar un cap de setmana amb els amics de la uni, no té preu. Per a tota la resta, #33millorclassedelmon

Amb aquesta còpia del famós anunci vull fer un breu resum del que aquest cap de setmana ha estat per mi.
Ja vaig fer el discurs on us deia tot el que pensava i sentia cap a vosaltres. Sou collonuts. Som diferents. Però per sobre de tot, som sincers.

Espero que aquest cap de setmana que hem passat junts sigui el primer de molts i molts que vindran al llarg de la nostra vida. I tot queda resumit en un haxtac: #33millorGENTdelmon!

Bona nit i vigileu amb els mosquits.

Pau Massip

Hola a tots i a totes. Avui comença el nostre propi futur. El nostre propi blog. Vull donar un missatge de benvinguda a tothom inclús a mi mateix. Espero que d’aquest blog surtin grans periodistes que quan es facin rics i famosos els siguem veient i sen recordin d’aquells companys del grup 33 de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quina casualitat no? El número 33, correspon amb aquell número que et diu el metge quan vas a fer-te la revisió mèdica que també et fica el pal a la boca i després te’l regala. 33 també van ser els miners que van quedar atrapats en una mina a Chile i que tots ells encara són vius gràcies a que tots van ser un. També coincideix que la màquina que va estar foradant per arribar fins els miners va estar foradant pedra 33 dies. I també coincideix que els periodistes que es van desplaçar a la zona eren de 33 països diferents. El 33 és el número de vertebres que tenim a la nostre columna vertebral. Tenim 13 articulacions al nostre cos: turmells, genolls, monyeques, la cintura, els colzes, les espatlles, i el coll. Tenim 20 dits, contant els dels peus i les mans. Quan sumem els 20 dits amb els 13 moviments del cos, sorgeix el número 33. També es diu que és el número de l’amor... (i alguns ja ho han comprovat). El número 33 té 6.650.000.000 entrades a Google. El bus de la línia universitària de Barcelona és el 33. Segons la Bíblia el 33 és la edat que va morir Crist. Alejandro el Gran també va morir als 33 anys. “33 años” es una cançó de Julio Iglesias. Elvis Presley va aparèixer en 33 pel·lícules. L’italià té 33 sons. 33 és 3 vegades 11, i ara som l’any 2011, i 3 són els anys que ens queden per acabar la carrera. L’element químic de l’arsènic te un número atòmic de 33. Una pintura de Jackson Pollock porta com a nom el número 33. Mèxic té 33 estats. Miquel Àngel tenia 33 anys quan va començar a pintar la Capella Sixtina. Etc.

Ja no podrem treure’ns del cap aquest número, ja que forma part de nosaltres. Potser els de gestió acadèmica ho van fer expressament, potser el degà ho va ordenar, o potser va ser pura casualitat. El que està segur és que aquest número i tots nosaltres viurem paral·lelament tota la resta de la nostra vida.

Si va ser casualitat, que benvingut sigui el número 33, i que moltes coses noves ens aporti!

D’aquesta manera vull animar a tots els periodistes del grup 33 a escriure el que els hi passi pel cap o pel cor. Que aquest blog sigui una manera de començar la nostra feina tal i com nosaltres ens agradaria. Somi!

Pau Masó.

Primera entrada

Mentre tots preneu apunts a Teoria i Tècnica dels Gèneres Periodístics jo faig la primera entrada. Sóc així de friqui!!! Després ja us demanaré els apunts!

Doncs res. Era per ser el primer. Per obrir la llauna, que es diu en argot futbolístic. Per trencar el gel, que es diu en l'argot dels mariners del Titànic.

Espero que aquest bloc sigui molt profitós, que tingui una llarga vida i que tots hi escrivim coses que valguin la pena. Bé, i la Milans també hi podrà escriure...

Compte enrere pel #periodistesdecolònies amb #33millorclassedelmón: 2 dies!

Quins nervis ifjgñqegn!!!!

Esa firmiyàh güena!!! Pau i humor!