Hola a tots i a totes. Avui comença el nostre propi futur. El nostre propi blog. Vull donar un missatge de benvinguda a tothom inclús a mi mateix. Espero que d’aquest blog surtin grans periodistes que quan es facin rics i famosos els siguem veient i sen recordin d’aquells companys del grup 33 de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quina casualitat no? El número 33, correspon amb aquell número que et diu el metge quan vas a fer-te la revisió mèdica que també et fica el pal a la boca i després te’l regala. 33 també van ser els miners que van quedar atrapats en una mina a Chile i que tots ells encara són vius gràcies a que tots van ser un. També coincideix que la màquina que va estar foradant per arribar fins els miners va estar foradant pedra 33 dies. I també coincideix que els periodistes que es van desplaçar a la zona eren de 33 països diferents. El 33 és el número de vertebres que tenim a la nostre columna vertebral. Tenim 13 articulacions al nostre cos: turmells, genolls, monyeques, la cintura, els colzes, les espatlles, i el coll. Tenim 20 dits, contant els dels peus i les mans. Quan sumem els 20 dits amb els 13 moviments del cos, sorgeix el número 33. També es diu que és el número de l’amor... (i alguns ja ho han comprovat). El número 33 té 6.650.000.000 entrades a Google. El bus de la línia universitària de Barcelona és el 33. Segons la Bíblia el 33 és la edat que va morir Crist. Alejandro el Gran també va morir als 33 anys. “33 años” es una cançó de Julio Iglesias. Elvis Presley va aparèixer en 33 pel·lícules. L’italià té 33 sons. 33 és 3 vegades 11, i ara som l’any 2011, i 3 són els anys que ens queden per acabar la carrera. L’element químic de l’arsènic te un número atòmic de 33. Una pintura de Jackson Pollock porta com a nom el número 33. Mèxic té 33 estats. Miquel Àngel tenia 33 anys quan va començar a pintar la Capella Sixtina. Etc.

Ja no podrem treure’ns del cap aquest número, ja que forma part de nosaltres. Potser els de gestió acadèmica ho van fer expressament, potser el degà ho va ordenar, o potser va ser pura casualitat. El que està segur és que aquest número i tots nosaltres viurem paral·lelament tota la resta de la nostra vida.

Si va ser casualitat, que benvingut sigui el número 33, i que moltes coses noves ens aporti!

D’aquesta manera vull animar a tots els periodistes del grup 33 a escriure el que els hi passi pel cap o pel cor. Que aquest blog sigui una manera de començar la nostra feina tal i com nosaltres ens agradaria. Somi!

Pau Masó.