Pau Masó

És Wembley?

Ja hi som. Ja hi hem arribat. Wembley torna a tenyir-se de blaugrana. Tornarem a tenir una nit màgica, una nit que passarà a la història. El 28 de maig Londres serà la capital blaugrana, Wembley tornarà a ser l’escenari dels somnis.

Barça 1-1 Madrid. El partit d’ahir va significar moltes coses. En primer lloc vam demostrar el que som i el que volem seguir sent: un equip que vol jugar a futbol per fer gaudir als seus fidels seguidors. En segon lloc vam poder parlar al camp amb el nostre rival, cara a cara, i no fent-ho des de la sala de premsa. En tercer lloc vam deixar quatre clàssic enrere que passaran a la història; potser no tornarà passar, però ha quedat clar que un dels dos equips vol jugar a futbol mentre que l’altre vol destruir-lo, no cal dir noms. En una quarta posició cal destacar el cambi que va tenir lloc al minut 91, Puyol per Abidal. El francès va tornar a jugar després de superar un tumor, i el Camp Nou es va ensorrar en el moment en què va sortir al terreny de joc. Esperem que l’homenatge que tot l’estadi li va fer al nostre “Abi” serveixi per totes aquelles persones que també estan o han estat malalts de càncer i no surten per la televisió. Per últim i no menys important, cal destacar un fet molt significatiu: la rodona feta pels propis jugadors al mig del camp al finalitzar el match; va ser símbol d’unió, de passió, d’alegria, de sentiment, d’haver fet la feina ven feta.


Wembley ja torna a ser aquí. Després de tres Champions, després de tres finals, després de 19 anys,després de 6935 dies, 166440 hores i 9986400 minuts tornem a Wembley, allà on va començar tot.